L'entrada d'avui anirà dedicada a una teoria universal, a la qual vaig fer referència en una entrada anterior, relacionada amb l'educació per competències. Aquesta teoria es coneix com a Taxonomia de Bloom o Taxonomia d'objectius de l'educació i consisteix en una jerarquia dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. Marca un llistat de capacitats que haurien de tenir-se en compte en l'educació.
La Taxonomia de Bloom segons Andrew Churches
Segons un article d’Andrew Churches, codirector de l’àrea d’Estudis
d’Informàtica de Kristin School d’Auckland (Nova Zelanda), publicat a Eduteka, la
Taxonomia de Bloom té el seus origens a l’any 1956 a mans de Benjamin Bloom,
psicòleg educatiu de la Universitat de Chicago, i fou creada per categoritzar i
ordenar les habilitats del pensament i per estructurar i comprendre el
procés d’aprenentatge. Per fer-ho es basa en el domini psicològic cognitiu
(processar informació, coneixement i habilitats mentals). L’any 2001, Lorin
Anderson va publicar la Taxonomia Revisada de Bloom en la qual va realitzar
canvis com el pas de l’ús de substantius per designar les categories a l’ús de
verbs, entre d’altres. Totes dues taxonomies, però, no es troben actualitzades
al dia de les TIC que tenen tanta presència en les nostres vides.
Davant
d’això, Andrew Churches proposa una Taxonomia de Bloom “digitalitzada”, per a
l’era digital. Aquesta parteix d’uns termes clau, d’unes competències que
deriven a un conjunt de verbs, uns d’ells ja existents i reconeguts i uns
altres nous verbs de l’entorn digital, i que també esdevenen competències i
accions que s’han de poder arribar a assolir. Els termes claus són: crear,
avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. Entre els nous verbs
digitals trobem exemples com “vídeo bloggejar”, “twitejar”, “hackejar”, etc.
Amb aquesta nova taxonomia, Churches, a més, pretén per una banda impulsar una
forma d’ensenyar per mitjà de la col·laboració amb eines informàtiques com les
“wikis”, les xarxes socials o els blocs d’aula. I d’altra banda, vol defensar
un ensenyament de continguts contextualitzats en tasques i activitats que duguin
a terme els estudiants a la vida real.
 |
| Mapa de la Taxonomia de Bloom per l'era digital |
A l'assignatura de GITIC vam realitzar una activitat que consistia en triar deu verbs remarcats al mapa de color blau i relacionar-los amb alguna activitat que haguéssim fet a GITIC i alguna activitat que podríem fer a l'aula d'una escola per posar en pràctica l'acció a través de les TIC.
Ampliació
Per no mostrar totes les propostes que he fet, ja que seria molt extens, en destacaré una:
El verb del qual parteixo és "Participar a la xarxa social", que correspon al verb "RECORDAR", una Habilitat de Pensament de Nivell Inferior (HPNI). Aquest verb significa recuperar, rememorar, reconèixer...
A classe de GITIC hem participat a la xarxa social a través del Twitter i de l'etiqueta #gitic1m, com vau poder veure a una antiga entrada. I en una aula d'una escola de primària, com podríem utilitzar el Twitter amb una finalitat educativa i de manera que els nostres alumnes posessin en pràctica l'habilitat de "participar a la xarxa social"?
En una entrada del següent bloc del Projecte Eco Escola 2.0 del Govern de Canàries, se’ns presenten un gran nombre d’activitats per fer a l’aula utilitzant el Twitter i així participar a la xarxa social.
Dues d’elles podrien ser:
- Que el mestre creés un compte de Twitter amb el nom d’algun personatge històric que volgués treballar amb els seus alumnes i que interactués amb aquests utilitzant el llenguatge de l’època i parlant-los sobre temes relacionats amb la història del seu context.
- Animar als alumnes a escriure breus històries o poemes de sis paraules per fomentar la creativitat, utilitzant etiquetes com #poetweet o #micropoem.
Reflexió
Tenir un pla educatiu que marqui uns objectius i serveixi de columna vertebral per la tasca educativa d'una escola i d'un claustre de mestres, és essencial. A més, tenir en compte l'assoliment de les competències en l'educació tal i com ho fa la Taxonomia de Bloom és molt important al llarg d'educació infantil i primària, però, segons el meu punt de vista, cenyir-se únicament en aquesta teoria com a mestre per dur a terme la feina dia a dia, encara que sigui la taxonomia digitalitzada, és realitzar el què seria una tasca vocacional i especial pel fet que demana improvització, motivació, etc, d'una manera molt freda, mecanitzada, quasi robòtica.
Fins la propera entrada!
EulàliaTG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada